Alella-Pi Bord-Font de l'Esquerda-Font dels Eucaliptus-Turó d'en Galceran-Font de Can Gurri-Dolmen de Can Gurri

Aparcament

Aparcament

Can Lleonart

Can Lleonart: La magnífica façana d'aquesta antiga masia, amb el característic coronament ondulat, és fruit d'una reforma d'època barroca. L'origen del mas és, tanmateix, molt més antic. L'any 1521 era coneguda per casa Arbúcies. Durant els segles XVII i XVIII va pertànyer a la família Riera-Lleonart. Els germans Salvador i Francesc Lleonart varen comandar els serveis d'espionatge de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió, als inicis del segle XVIII. Un segle després va passar a la família Carreres. Actualment és un equipament municipal d’àmbit sociocultural on està ubicada la Regidoria de Cultura i el Centre Cultural. La restauració ha donat lluïssor als esgrafiats de la façana, una de les imatges més típiques del municipi. Informació Extreta de: http://www.poblesdecatalunya.cat

Església de Sant Feliu d'Alella

Església de Sant Feliu d'Alella: La parròquia de Sant Feliu surt esmentada per primer cop en un document de l'any 993. Hi hagué un edifici romànic, del qual només n'ha restat la base del campanar, que cap al segle XIV va resultar massa petit per a les necessitats de la feligresia. Així, l'any 1454, el Comú va adquirir unes cases que hi havia a tocar de la capella i es va iniciar la construcció d'un nou temple. A aquesta obra pertany el tram de l'absis poligonal i les capelles de sant Antoni Abat i del Sant Crist. El 1611 l'església es va reformar de nou, es va allargar la nau i es va construir l'actual façana barroca. Aquesta s'obre amb un portal rectangular flanquejat per dues columnes amb la base esculpida, que sostenen un entaulament on hi ha la fornícula amb la imatge del sant. L'obra va ser dirigida per Antic Ponç. La sagristia i la capella del Santíssim són obra del 1886. Informació Extreta de: http://www.poblesdecatalunya.cat

Torre del Governador

Torre del Governador: El conjunt de la Torre del Governador està format per edificis i elements sumptuaris d'estil molt divers. Alguns d'ells es poden qualificar de modernistes, dins d'aquell segment d'estètica goticista que podria ser considerat merament un historicisme. Tanmateix, tant a l'edifici interior denominat el Castell, com a les dues portes de la tanca exterior, els elements estrictament neogòtics es barregen amb recreacions fantasioses que evoquen l'arquitectura medieval nord-europea i incorporen relleus i motllures d'un modernisme indiscutible, molt evident a la torre de la porta del carrer Greny. El seu arquitecte, General Guitart i Lostaló (Gràcia, 1859 – 1926) va conrear un modernisme molt personal en algunes obres (com a la casa Josefa Piñol, al carrer València, 198 de Barcelona) però també es va deixar seduir per altres tendències de moda, com l'orientalisme del Casino de Sant Feliu de Guíxols. Informació Extreta de: http://www.poblesdecatalunya.cat

Ca la Madame

Ca la Madame: Situada molt a prop de la Torre del Governador. És una casa senyorial de planta quadrada i coberta a quatre vessants amb una torratxa al centre que fa de llanterna. A les dues façanes laterals hi ha sengles terrasses suportades amb columnes de ferro colat. Els elements decoratius són de tipus clàssic. Cal destacar les baranes de pedra, amb una figura vegetal que es va repetint, i el fris esgrafiat sota la cornisa. En època medieval havia format part de les terres del mas Marquet. Al segles XVI i XVII va pertànyer a la família Garriga i al XVIII i XIX als Sans. El nom actual prové la dama francesa Jeanne Louise Grand-Gerard, que en va ser propietària a mitjan segle XX. Durant els anys setanta-vuitanta del segle XX va allotjar el restaurant Cal Duch. Informació Extreta de: http://www.poblesdecatalunya.cat

Torrent del Fonoll - Desviament cap a la dreta, pel sender

Torrent del Fonoll - Desviament cap a la dreta, pel sender

Font del Fonoll

Font del Fonoll: L'antiga font del fonoll, brollava al peu del plàtan d'aquesta fondalada. En aquest indret el nivell freàtic es troba a poca profunditat, fet que afavoreix l'arrelament d'espècies pròpies dels boscos de ribera com la malva, el vern o el pollancre. Era en realitat el pericó de dues minetes, una en galeria i l'altra en cantonada, provinents del Torrent dels Figuerals. L'aigua que en brollava era conduïda a través d'un rec de teula fins el safareig gran del Mas Coll.Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Pi Bord

Pi Bord: És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Barraca de vinya

Barraca de vinya

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Font de l'Esquerda

Font de l'Esquerda: Segons Pepito Xicola, l'aigua d'aquesta font fou analitzada pel doctor Isidre Pòlit, i fou consumida amb motiu de les epidèmies de còlera i tifus per part de la gent de les rodalies. La colla de caçadors d'en Ventalló va construir-hi una caseta - refugi, que fou posteriorment destruïda. L'any 1971, la Societat de Caçadors d'Alella dugué a terme obres de restauració. La secció local de l'ADF té cura de desembussar-la i de fer-ne el manteniment de l'entorn. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Font dels Eucaliptus

Font dels Eucaliptus: la caseta era utilitzada pels carboners de la zona. Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Font del Safareig

Font del Safareig

Barraques de vinya (Barraca dels ramats)

Barraques de vinya (Barraca dels ramats): Referències orals de Cristina Armengol explicant que el seu besavi hi aixoplugava el ramat d'ovelles quan plovia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Coll de nou pins - Desviament cap a la dreta

Turó d'en Galceran

Turó d’en Galceran: Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el "Turó dels Enginyers" en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Mirador del turó d'en Galceran

Mirador del turó d'en Galceran

Desviament cap a la dreta.

Desviament cap a la dreta.

Desviament cap a l'esquerra.

Desviament cap a l'esquerra.

Font del Llorer (Font de ca la Treseta)

Font del Llorer (Font de ca la Treseta): A poca distància de la font en direcció nord, hi ha les restes de l'antiga masia de ca la Tereseta o Treseta, a la que probablement subministrava aigua i de la que agafa el nom. En origen, prop de la font, hi havia dues mines i tres o quatre llorers dels que probablement agafa l'altre sobrenom amb la que se la coneix. Dels llorers encara en queda un, situat damunt de l'estructura i ubicat entre les dues mines anteriors, que no s'han pogut localitzar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. Aquests arbres foren plantats probablement pels habitants de la masia, ja que no són autòctons de la zona. La font fou senyalitzada per uns voluntaris badalonins fa uns anys, amb rètols de fusta que indicaven la seva ubicació. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Font de Can Gurri

Font de Can Gurri: Es tracta de la font que subministrava aigua tant a l'antiga masia de can Gurri i els seus horts, com als carboners, traginers i vianants que treballaven i transitaven per la zona. Actualment, la masia es troba derruïda a escassa distància de la font, a l'esplanada d'on surt el corriol que hi condueix. Tant la font com el mas ja apareixen referenciats en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En un article publicat l'any 1889 al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana es parla de la font de can Gurri com una font "fresca i abundosa" (Sanjuan 2012: 111). Durant l'època de l'explotació de les pedreres de la finca de can Girona, un mosso aiguader carregava l'aigua de la font amb un carro i la subministrava als picapedrers. La font està envoltada d'una abundant vegetació de la que destaca un gran àlber. Dos exemplars més van caure durant les fortes ventades de principis de l'any 2009. Foren aprofitats com a bancs per seure. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Dolmen de Can Gurri

Dolmen de Can Gurri: Monument funerari en galeria catalana de parets obliqües, amb la cambra composta per dues lloses a la capçalera i tres de laterals a cada costat, situat a dintre d'un alzinar.

Inici Corriol de l'Oriol - Desviament cap a la dreta

Inici Corriol de l'Oriol - Desviament cap a la dreta

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Final camí de l'Oriol - Desviament cap a la dreta

Final camí de l'Oriol - Desviament cap a la dreta

Villa Bertran

Villa Bertran: Aquesta finca havia estat ocupada per una masia coneguda com Mas Sayol, documentada des del segle XIV. Al segle XVIII pertanyia a la família Pujades. L'any 1884 va ser adquirida per Martí Cabús i Estaper, que va substituir l'antiga casa per aquesta magnífica torre d'estiueig. L'any 1901 va ser adquirida per Camil Fabra i Fontanils, marquès d'Alella. Pocs anys més tard va passar a mans de la família Bertran. L'edifici té planta quadrada i coberta a quatre vessants amb una torratxa central que fa de llanterna. Les façanes s'ornamenten amb mènsules i llindes esculpides dins un estil general de caràcter eclèctic. Informació Extreta de: http://www.poblesdecatalunya.cat

Plaça de l'Ajuntament

Plaça de l'Ajuntament